- 611 03 13 52
Menú
- 611 03 13 52
Menú
Hola, el meu nou nom és Julieta. Sóc l’encarregada de fer les presentacions per a que conegues a tota la família felina que som en Potes i Arrels. Espere que t’agrade la presentació i vullgues vindre a conèixer-nos!
Però, abans de tot, m’agradaria compartir una reflexió de part dels meus cuidadors:
“Sempre s’ha dit que els gats són esquerps (ariscos), independents i desconfiats i que, per això, no se’ls pot considerar com a bons amics per als humans. Res més lluny de la veritat! El que passa és que un gat actua amb les persones d’igual a igual, sense relació de dependència. Per això, a un gat no se li pot fer actuar en contra de la seua voluntat i menys, a base de càstigs i “mà dura”. Un gat que senta perill al teu costat, es defendrà de tu. A més, tenen una memòria brutal, no obliden a qui els ha fet mal. D’ahi ve que els titllen de desconfiats i “ariscos”. Què faries tu si et feren mal?
La única forma de guanyar-te la confiança d’un gat és, no fent-li mal, tractant-lo amb respecte. Si es sent protegit amb tu, et demostrarà el seu amor amb massatges amb les seues potetes i amb ronronejos encisadors. El veuràs gaudir quan li fages carícies, li encanten!
Els gats que tenim en adopció les protectores d’animals, són gats que vénen d’una casa que, o bé s’han perdut i no han sabut tornar o bé, els han abandonat directament. No obstant també tractem de que s’adopten els gatets de pocs mesos nascuts a les colònies, per a intentar donar-los una vida més llarga i amable que la que podrien viure quedant-se al carrer.
Cap ésser viu mereix ser menyspreat, rebutjat, maltractat, abandonat. I els gats no són menys, de fet, per fi els animals han estat declarats ÉSSER SINTIENTS. Éssers que senten dolor físic sí però, que també senten emocions com l’alegria i la pena.
Queda tant per fer per a que la gent canvie el xip i els tracte amb el respecte que mereixen, que els refugis d’animals estan plens de gom a gom. Esta reflexió hauria de servir per a justificar la determinació de les protectores d’animals:
ADOPTA! Adoptant salves 2 vides, la de l’animal que ix i la del que pot entrar a ocupar el seu lloc”
Ahi queda això! I ara sí, et presente als membres de la manada:
Hola, el meu nou nom és Julieta. Sóc l’encarregada de fer les presentacions per a que conegues a tota la família felina que som en Potes i Arrels. Espere que t’agrade la presentació i vullgues vindre a conèixer-nos!
Quin procediment s’ha de seguir per a adoptar un gos amb Potes i Arrels?
1. Com a primer pas, després d’haver decidit quin animal vols adoptar, pots contactar amb nosaltres per qualsevol de les nostres víes de contacte: correu electrònic, whatssapp, telegram, telèfon, instagram, facebook, formulari web, o bé, pots emplenar directament l’enquesta que et proporcionem per tal d’avançar en l’entrevista personal.
2. Després de qualsevol dels pasos anteriors, ens posarem en contacte amb tu per a concretar alguna pregunta que s’haja pogut quedar pendent i així, concertar una cita per a poder conèixer a l’animal que tens interés en adoptar.
3. Si l’adopció va avant, signaràs un contracte d’adopció en el que et compromets a esterilitzar a l’animal, en cas de que no estiga ja, i no fer-lo criar. La raó d’aquesta mesura és evitar casos com l’animal que tens intenció d’adoptar, animals que per diveros motius han acabat abandonats, condemnats a una vida injusta, plena de pena i estrés físic i mental, entre barrots, oblidats, rebutjats, esperant que algú els traga d’allí, dies, mesos, anys,…mai.
4. Per l’adopció no cobrem res però, sí que hauràs d’abonar una quantitat que correspon a les despeses veterinàries que se li hauran fet al gos o se li hauran de fer, depenent de cada cas: desparasitació i esterilització. Intervencions que, de fer-les pel teu compte, et costarien prous més diners. Tant els veterinaris amb els qui col·laborem, com la pròpia protectora, assumim la resta de despesa feta amb la finalitat de facilitar l’adopció, econòmicament parlant.
Perquè recorda que, quan adoptes un animal, salves dues vides, la del que adoptes i la del que pot ocupar el seu lloc.
Què t’ha semblat la manada?
M’agradaria acabar compartint una reflexió de part dels meus cuidadors:
“Sempre s’ha dit que els gats són esquerps (ariscos), independents i desconfiats i que, per això, no se’ls pot considerar com a bons amics per als humans. Res més lluny de la veritat! El que passa és que un gat actua amb les persones d’igual a igual, sense relació de dependència. Per això, a un gat no se li pot fer actuar en contra de la seua voluntat i menys, a base de càstigs i “mà dura”. Un gat que senta perill al teu costat, es defendrà de tu. A més, tenen una memòria brutal, no obliden a qui els ha fet mal. D’ahi ve que els titllen de desconfiats i “ariscos”. Què faries tu si et feren mal?
La única forma de guanyar-te la confiança d’un gat és, no fent-li mal, tractant-lo amb respecte. Si es sent protegit amb tu, et demostrarà el seu amor amb massatges amb les seues potetes i amb ronronejos encisadors. El veuràs gaudir quan li fages carícies, li encanten!
Els gats que tenim en adopció les protectores d’animals, són gats que vénen d’una casa que, o bé s’han perdut i no han sabut tornar o bé, els han abandonat directament. No obstant també tractem de que s’adopten els gatets de pocs mesos nascuts a les colònies, per a intentar donar-los una vida més llarga i amable que la que podrien viure quedant-se al carrer.
Cap ésser viu mereix ser menyspreat, rebutjat, maltractat, abandonat. I els gats no són menys, de fet, per fi els animals han estat declarats ÉSSER SINTIENTS. Éssers que senten dolor físic sí però, que també senten emocions com l’alegria i la pena.
Queda tant per fer per a que la gent canvie el xip i els tracte amb el respecte que mereixen, que els refugis d’animals estan plens de gom a gom. Esta reflexió hauria de servir per a justificar la determinació de les protectores d’animals:
ADOPTA! Adoptant salves 2 vides, la de l’animal que ix i la del que pot entrar a ocupar el seu lloc”
Medita bé la decisió d’adoptar. Valora si pots assumir les nostres necessitats i els canvis que provocarem a la teua vida i recorda que vivim una mitja de 15 anys. Si tot això ho tens clar, vine a conèixer-nos!