- 611 03 13 52
Menú
- 611 03 13 52
Menú
Tot depèn de la teua disponibilitat però, tant si és en temps tirant-nos una mà, com si és en diners fent-nos un donatiu, tingues per cert que serà més que benvinguda!
Tot depèn de la teua disponibilitat però, tant si és en temps tirant-nos una mà, com si és en diners fent-nos un donatiu, tingues per cert que serà més que benvinguda!
Ser casa d’acollida és una de les formes de col·laboració més necessàries que tenim.
Consisteix en ser la família provisional, d’aquells animals que, per les seues característiques o condicions, no siga recomanable que esperen a les gàbies d’allotjament temporal municipal.
La tasca d’aquestes és, tractar a l’animal com si fos seu, proporcionant-li les atencions necessàries. Amb la peculiaritat de que, les despeses econòmiques que originen la manutenció i les visites veterinàries que requerisca l’animal, corren a càrrec nostre.
Al cas particular de Muro, hi ha dos petits xenils on albergar als animals considerats errants o abandonats. Quan arriben allí, nosaltres procurem que l’animal estiga atès en les millors condicions possibles.
Ahí és on entra la casa d’acollida. Intentem que els animals estiguen en cases en lloc de passar dies en les gabietes, sobre tot quan el clima no és massa favorable.
Necessitem cases que puguen acollir de forma temporal a gats i/o gossos adults i també cadellets que encara no mengen sols, el que s’anomena “famílies nodrisses”.
Igual, o més important, és el fet de tenir cases d’acollida als pobles del voltant de Muro que no tenen protectora d’animals. Ens aquests casos, no tenen l’opció d’anar a gàbies d’allotjament temporal municipal, ni molt menys a un alberg d’animals.
El temps mínim d’espera per a considerar un animal abandonat i donar-lo en adopció, són 20 dies. A partir d’ahi, el temps serà més o menys llarg fins que l’animal trobe una família definitiva.
No obstant, qualsevol termini de temps que disposes per acollir, serà de gran ajuda!
A Muro, hi ha dos xenils preparats per a albergar uns dies als animals perduts, errants o abandonats.
Quan un animal és portat als xenils, la policia local ens avisa a la nosaltres per a que, en la mesura de les nostres possibilitats, li procurem una estància agradable, és a dir, ens esforcem molt en que l’animal estiga atès en les millors condicions possibles.
Pot ser semble una tasca fàcil, nímia i insignificant. Però, si pensem que, de sobte, l’animal es troba tancat a una gàbia on te poca mobilitat, pocs o cap estímul, lluny de sa casa, de la seua família, desorientat, espantat, nerviós, a soles… no deu ser gens agradable per a ells.
Per això, ens desvivim literalment per a atendre’l i traure’l d’ahi, el més aviat possible, a una casa d’acollida. Diem desvivim perquè deixem de banda moltes coses de la nostra vida: família, oci, descans i també la feina. Quasi mai rebem cap agraïment per aquesta tasca, ni tan sols quan es tracta d’animals perduts que han pogut ser recuperats per les seues famílies. Però, això no fa decaure al nostre equip. El voluntariat de Potes i Arrels són unes persones formidables, solidàries on les hi haja, sense les qui no podríem atendre a un animal quan es perd.
Vols saber tot el què pots fer mentre l’animal està a les gabietes municipals?
La figura del soci és la raó de ser d’una associació, sense aquests, no podria funcionar.
Són els socis i les sòcies qui decideixen quins projectes ha de portar a terme l’associació i, amb la Junta Directiva, són qui fa possible que eixos projectes puguen anar avant.
És cert que no totes les persones associades col·laboren de forma activa en el dia a dia de la protectora d’animals però, sense eixa aportació econòmica periòdica que fan, poques coses es podrien fer.
Comptar amb un bon número de socis i sòcies ens permetria programar tallers, cursos, xerrades i altres activitats per a facilitar un canvi en el tracte cap als animals, una millor convivència entre nosaltres i ells. A banda, clar està, de poder pagar al dia als nostres col·laboradors i veterinaris.
No obstant, la realitat és que no tenim eixe grapat de socis ni sòcies i que, degut a les condicions en les que són arreplegats els animals, procurar-los l’atenció veterinària que necessiten així com, mantenir-los fins la seua adopció o tornada al seu hàbitat, s’emporta tot el nostre pressupost.
Ens agradaria que la principal font d’ingressos d’aquesta associació foren les quotes de socis i sòcies però, mentre arribem ahi, cada persona que es sume al nostre equip ens servirà per a poder anar cada vegada més lluny.
Ens ajudes?