- 611 03 13 52
Menú
- 611 03 13 52
Menú
Hola, el meu nou nom és Campeón. Sóc l’encarregat de fer les presentacions per a que conegues a tota la família canina que som en Potes i Arrels. Espere que t’agrade la presentació i vullgues vindre a conèixer-nos!
Però, abans de tot, m’agradaria compartir una reflexió de part dels meus cuidadors:
“És de sobra conegut que el gos és el millor amic de l’home. L’amor i la companyia que és sent al compartir la teua vida amb un gos, no és pot explicar en paraules, s’ha de viure per a poder-la entendre. Si a més a més, es tracta d’un gos rescatat del carrer, no et fas una idea de l’agraïment que et fan sentir al donar-los el calor d’un hogar.
És tan dura la situació que viuen al ser rebutjats per la gent que ells tan estimaven, que eixa impotència i profunda pena se’ls queda gravada a la mirada. Poc a poc, mentre va passant el temps sense que puguen tornar a sentir eixa sensació de pertànyer a una manada, la pena els va calant ben a fons i, allò que marcava la seua mirada ara està gravat també al seu cor.
Cap ésser viu mereix ser menyspreat, rebutjat, maltractat, abandonat. I els gossos no són menys, de fet, per fi els animals han estat declarats ÉSSER SINTIENTS. Éssers que senten dolor físic sí però, que també senten emocions com l’alegria i la pena.
Queda tant per fer per a que la gent canvie el xip i els tracte amb el respecte que mereixen, que els refugis d’animals estan plens de gom a gom. Esta reflexió hauria de servir per a justificar la determinació de les protectores d’animals: ADOPTA! Adoptant salves 2 vides, la de l’animal que ix i la del que pot entrar a ocupar el seu lloc”
Ahi queda això! I ara sí, et presente als membres de la manada:
Hola, el meu nou nom és Campeón. Sóc l’encarregat de fer les presentacions per a que conegues a tota la família canina que som en Potes i Arrels. Espere que t’agrade la presentació i vullgues vindre a conèixer-nos!
Quin procediment s’ha de seguir per a adoptar un gos amb Potes i Arrels?
1. Com a primer pas, després d’haver decidit quin animal vols adoptar, pots contactar amb nosaltres per qualsevol de les nostres víes de contacte: correu electrònic, whatssapp, telegram, telèfon, instagram, facebook, formulari web, o bé, pots emplenar directament l’enquesta que et proporcionem per tal d’avançar en l’entrevista personal.
2. Després de qualsevol dels pasos anteriors, ens posarem en contacte amb tu per a concretar alguna pregunta que s’haja pogut quedar pendent i així, concertar una cita per a poder conèixer a l’animal que tens interés en adoptar.
3. Si tens més animals a casa, et proposarem fer les presentacions oportunes per a que no siga un trauma per a cap d’ells i evitar que es puga entorpir l’adopció. En cas de necessitar-ho, comptem amb la col·laboració de bones escoles educadores canines per a fer una bona introducció del gos a casa. La protectora ens fem càrrec d’una part de les sessions, segons cada cas.
4. Si l’adopció va avant, signaràs un contracte d’adopció en el que et compromets a esterilitzar a l’animal, en cas de que no estiga ja, i no fer-lo criar. La raó d’aquesta mesura és evitar casos com l’animal que tens intenció d’adoptar, animals que per diveros motius han acabat abandonats, condemnats a una vida injusta, plena de pena i estrés físic i mental, entre barrots, oblidats, rebutjats, esperant que algú els traga d’allí, dies, mesos, anys,…mai.
5. Per l’adopció no cobrem res però, sí que hauràs d’abonar una quantitat que correspon a les despeses veterinàries que se li hauran fet al gos o se li hauran de fer, depenent de cada cas: desparasitació, vacuna contra la ràbia, passaport, xip i esterilització. Tot intervencions obligatòries que, de fer-les pel teu compte, et costarien prous més diners. Tant els veterinaris amb els qui col·laborem, com la pròpia protectora, assumim la resta de despesa feta amb la finalitat de facilitar l’adopció, econòmicament parlant.
Perquè recorda que, quan adoptes un animal, salves dues vides, la del que adoptes i la del que pot ocupar el seu lloc.
Què t’ha semblat la manada?
M’agradaria acabar compartint una reflexió de part dels meus cuidadors:
“És de sobra conegut que el gos és el millor amic de l’home. L’amor i la companyia que és sent al compartir la teua vida amb un gos, no és pot explicar en paraules, s’ha de viure per a poder-la entendre. Si a més a més, es tracta d’un gos rescatat del carrer, no et fas una idea de l’agraïment que et fan sentir al donar-los el calor d’un hogar.
És tan dura la situació que viuen al ser rebutjats per la gent que ells tan estimaven, que eixa impotència i profunda pena se’ls queda gravada a la mirada. Poc a poc, mentre va passant el temps sense que puguen tornar a sentir eixa sensació de pertànyer a una manada, la pena els va calant ben a fons i, allò que marcava la seua mirada ara està gravat també al seu cor.
Cap ésser viu mereix ser menyspreat, rebutjat, maltractat, abandonat. I els gossos no són menys, de fet, per fi els animals han estat declarats ÉSSER SINTIENTS. Éssers que senten dolor físic sí però, que també senten emocions com l’alegria i la pena.
Queda tant per fer per a que la gent canvie el xip i els tracte amb el respecte que mereixen, que els refugis d’animals estan plens de gom a gom. Esta reflexió hauria de servir per a justificar la determinació de les protectores d’animals: ADOPTA! Adoptant salves 2 vides, la de l’animal que ix i la del que pot entrar a ocupar el seu lloc”
Medita bé la decisió d’adoptar. Valora si pots assumir les nostres necessitats i els canvis que provocarem a la teua vida i recorda que vivim una mitja de 15 anys. Si tot això ho tens clar, vine a conèixer-nos!