- 611 03 13 52
Menú
- 611 03 13 52
Menú
Caràcter i comportament de l'animal:
Ares te uns 4 anys. Està ple d’energia i vitalitat. Li encanta córrer, jugar i passejar per tot arreu, fins i tot per la platja. Als passejos es porta molt bé. No estira gens la corretja, de fet, pot anar solt al teu costat i no se’n va. És un bodeguero molt divertit i carinyós.
Amb altres gossos es porta molt bé. Està acollit al Maset Resort Caní de Muro, convivint amb altres gossos, gosses, gats, conills, burros i gallines. No obstant, recordem que tenim tot un equip d’educadors canins professionals que col·laboren amb nosaltres que ens ajuden a que el procés d’adopció siga còmode per a totes les parts, sobre tot per als animals.
Amb gats tampoc te cap problema.
Com a observacions, cal dir que Ares es va convertir en un gos un poc insegur i temerós. Per això, la seua adopció requereix d’una família que tinga paciència en ell, que vullga fer eixe esforç de seguir les pautes que Ares necessita per a aprendre què pot i què no pot fer, que respecte el ritme del seu aprenentatge i que no es rendisca a la primera de canvi, ja que li pot soltar algun mos perquè encara està en eixa fase d’aprendre.
Ares porta quasi dos anys acollit en el Maset Resort Caní. Rebeca va demanar la seua cessió voluntària i la va aconseguir. Ares te un problema de conducta amb les persones, necessita que se li posen uns límits i siguen coherents amb ells. Res que no requerisca qualsevol tipus de relació entre persones i, què dir, entre espècies.
Pel que sembla, Ares ha tingut una vida prou consentida i, quan se li van voler posar límits, pot ser no es va fer de forma correcta. Això va provocar que la resposta de l’animal no fos l’esperada i responguera més d’una vegada mossegant.
Tenim molta mania en consentir als nostres peluts, sobretot quan són cadellets però, quan ja no estem d’humor o estos han crescut… ja tot són crits, càstigs i desesperació. El gos no entén res del que està passant. Es torna temerós, insegur, reactiu i, quan es veu amenaçat, respon amb el que te, les dents.
Rebeca porta vora dos anys treballant de valent amb ell, amb pautes, límits, exercicis,… A més a més, l’està socialitzant amb la resta dels seus animals, la qual cosa li està venint de cine al gos. Ja podem dir que es porta bé amb altres gossos, gats i fins i tot conills i gallines. Sembla un miracle, veritat? Ares és el llop amic de les ovelles
És cert que encara queda feina per davant per a poder corregir tot el que arrastra el gosset. No obstant, Ares no és cap cas perdut, ni molt menys. Per això es demana una família que tinga experiència en gossos, per a que siga capaç de donar-li a Ares eixe aprenentatge que necessita.
El problema de consentir als nostres animals de forma desproporcionada i incoherent, ocasiona animals temerosos, insegurs i reactius. De seguir amb el nostre comportament, la inseguretat de l’animal va creixent i creixent fins que la família es veu desbordada i es troba front a una situació insostenible, que ha de ser solventada de forma ràpida i, si cal, dràstica.
Tractar als gossos com a xiquets xicotets comporta tota esta sèrie de conseqüències. I, el problema de tot açò és que, qui paga el pato és el gos. Ell no sap com s’ha de comportar-se entre persones i, si no te cap referència de com fer-ho, no se li pot exigir un comportament exemplar. Els animals no són màquines que es puguen programar a la nostra voluntat.
Per descomtat que la solució NO és la mà dura. Es tracta d’exercir una posició de respecte, i de ser coherent. Si a tu mateix et pot costar entendre perquè hui pots fer una cosa i que demà se te castigue per fer la mateixa cosa, imagina el que li pot costar d’entendre al gos que ara puga pujar al sofà però, d’ací un ratet ja no.
Anys i anys compartint la nostra vida amb algú, i no el coneguem. Els gossos tenen el seu propi llenguatge i, igual que noslatres, actuen conforme ho farien en el seu ambient. El problema és que parlem idiomes diferents i no volem aprendre el seu.
Per sort, hui en dia és molt fàcil accedir al suport de professionals en educació canina. Aprofitem per a recordar que amb nosaltres col·laboren grans educadors i educadores canines amb sobrada experiència demostrada, que us poden ajudar a aconseguir eixa bona convivència a casa.
Quin procediment s’ha de seguir per a adoptar un gos amb Potes i Arrels?
1. Com a primer pas, després d’haver decidit quin animal vols adoptar, pots contactar amb nosaltres per qualsevol de les nostres víes de contacte: correu electrònic, whatssapp, telegram, telèfon, instagram, facebook, formulari web, o bé, pots emplenar directament l’enquesta que et proporcionem per tal d’avançar en l’entrevista personal.
2. Després de qualsevol dels pasos anteriors, ens posarem en contacte amb tu per a concretar alguna pregunta que s’haja pogut quedar pendent i així, concertar una cita per a poder conèixer a l’animal que tens interés en adoptar.
3. Si tens més animals a casa, et proposarem fer les presentacions oportunes per a que no siga un trauma per a cap d’ells i evitar que es puga entorpir l’adopció. En cas de necessitar-ho, comptem amb la col·laboració de bones escoles educadores canines per a fer una bona introducció del gos a casa. La protectora ens fem càrrec d’una part de les sessions, segons cada cas.
4. Si l’adopció va avant, signaràs un contracte d’adopció en el que et compromets a esterilitzar a l’animal, en cas de que no estiga ja, i no fer-lo criar. La raó d’aquesta mesura és evitar casos com l’animal que tens intenció d’adoptar, animals que per diveros motius han acabat abandonats, condemnats a una vida injusta, plena de pena i estrés físic i mental, entre barrots, oblidats, rebutjats, esperant que algú els traga d’allí, dies, mesos, anys,…mai.
5. Per l’adopció no cobrem res però, sí que hauràs d’abonar una quantitat que correspon a les despeses veterinàries que se li hauran fet al gos o se li hauran de fer, depenent de cada cas: desparasitació, vacuna contra la ràbia, passaport, xip i esterilització. Tot intervencions obligatòries que, de fer-les pel teu compte, et costarien prous més diners. Tant els veterinaris amb els qui col·laborem com la pròpia protectora, assumim la resta de despesa amb la finalitat de que adoptar siga més fàcil, econòmicament parlant.
Perquè recorda, quan adoptes a un animal, salves dues vides, la del que adoptes i la del que pot entrar en lloc seu.
